1. |
Tard
04:16
|
|||
|
TARD
Closos els ulls somnio encara,
Que encara et pugués fer saltar,
Que encara sentissis desig per mi,
Que puguéssis estar aquí,
Que pugués fondre’m en tu,
Profundament, avui i demà...
Però només et queda la por
De tornar a caminar sola.
Ni una engruna d’amor...
I vas allunyant-te sense saber-ho.
El son està infestat de malsons,
En la vigília hi brilla el buit (i) no el sol,
Les hores són trastos que cal anar apartant.
I voleio cap a temps impossibles
Que ni existeixen, ni vénen, ni viuen;
Que són fruit podrit del meu inútil desig.
Però allà on et busco hi trobo un rostre trist i avorrit...
Una cantonada
Que no puc il.luminar.
I ploc fred i suat sobre mullat.
Això és arribar tard.
I això és haver arribat tard.
I això és arribar tard.
Això és massa tard!!!
Tard, tard, tard, tard...
T’he vist avui de nou en somnis,
Tant bella, freda, sexual i distant.
Feliçment severa: rient i cardant.
Cantar-te algun dels meus planys,
Dibuixar-te un mar d’estels.
Tot és en va. Te’n vas i no tornaràs.
I dic adéu als meus (pocs) amics.
I voldria tenir una llàgrima a l’ull.
Però és un final sec i estèril
Com el camí que s’alça davant.
Tard, tard, tard...
|
||||
2. |
El Joc de l'Ombra
04:22
|
|||
|
EL JOC DE L’OMBRA
El joc de l’ombra?
Seré la teva ombra,
Ara i sempre allò que no veus.
El revers del teu món, del teu llenguatge;
Allà on no t’arriba el cor, ni l’enteniment, ni la visió. No.
Igual que ell va ser la meva
Jo ta ombra esdevindré:
Ni nom ni forma en sabràs.
Però arreu on tu, jo també hi seré.
Cap déu, cap fantasma,
Jo la teva ombra
Concreta i blasmable.
Moguda i enterrada, malvada i afable.
Per un jove tifus he estat arrossegat
I m’arriba el moment de callar.
Sense devoció, fe, ni passió
Em sotmeto al silenci etern de l’ombra.
Cap déu, cap fantasma,
Jo la teva ombra
Concreta i blasmable.
Moguda i enterrada, malvada i afable.
Eternament darrera, eternament ocult (x2)
De tu. Amb tu. Sempre amb tu.
Cap déu, cap fantasma,
Jo la teva ombra
Concreta i blasmable.
Moguda i enterrada, malvada i afable.
|
||||
3. |
Lupus 666
05:32
|
|||
|
LUPUS 666
Lluny d’una llum hi ha un riu
I un nen s’hi banya...
Nu,
Odiós,
Repel.lent:
Pur!!!
On és el llop? Déu meu, on tens el llop?
Torna’ns el llop!
Cap al tard, tot calmat i silenciós,
S’instaura la República de la Pau...
Un!
Regne
Joiós, darrer...
On és el foc? Déu meu, on tens el foc?
Torna’ns el foc! El foc! El foc!
Després de la jornada penosa i cansada
Arriba el moment de la benaurança.
UN, sempre un;
S’entén(en):
Són purs.
On és el fang? Déu meu, on tens el fang?
Torna’ns el fang... Ho volem desdibuixar.
Ho volem embrutar... més!
On és la fosca? Déu meu, on tens la nit?
Vull dormir! Vull morir! Vull dormir!!!
Vull dormir, vull veure fantasmes, vull tornar a dins!!!
Al final el contorn
Es dibuixa amb nitidesa;
Com el sol
Al cel
De Grècia.
De Gràcia.
|
||||
4. |
En Nom del Peix
04:20
|
|||
|
EN NOM DEL PEIX
Com vaig poder deixar-te?
Com vaig poder creure en tu?
Et venges a gust –petita desferra envellida-,
I em sap greu veure’t tan amarga –plena de venjança-.
Llimones ploroses.
Deixa el peix posat!
Com? Com? Com talles!!!!!!!!
Com vaig poder deixar-te (caure)?
Com vaig poder ser tan covard? –subnormal-.
Llimones, promeses,
Pintaulls, wodka passat.
Deixa el peix posat!
Una llambregada sense fi,
Un instant diví.
Abandonant el caliu dels teus braços.
Llimones promeses,
Pintaulls, wodka passat.
Deixa el peix posat!
Una llambregada sense fi,
Un instant diví.
Abandonant el caliu dels teus braços.
Dels teus... braços.
|
||||
5. |
Llum nocturna
04:41
|
|||
|
(som la) LLUM NOCTURNA
Són aquestes les meves mans?
Brutes, tacades de sang?
És un nou món el que s’anuncia
En el teu (meu) darrer respir? Respir...
He creuat finalment la línia...?
He creat (trencat) avui el que sempre era un demà?
Trencant el temps
El rellotge ja no val,
Ja no (en) té, ja no cal...
Els meus morts m’acompanyen en la dansa...
En la dansa!
Hem creuat finalment la línia?
Tenim avui-aquí la història i el futur?
Ja no som un ni dos.
Farem una foguera
Perquè ens tornin a brillar els ulls.
Acostumava a pensar
Que hi havia un sentit darrera... Darrera.
Hem creuat finalment la línia?
Tenim avui-aquí la història i el futur?
Ja no som un ni dos.
Hem creuat finalment la línia?
Tenim avui i aquí la història i el futur?
Ja no som un ni dos.
Estem sols.
Som foc. Flama. Llum de la nit. (x2).
|
||||
6. |
Got
02:55
|
|||
|
GOT
Com la pols trista i invisible
Que cobreix la cambra
Dels meus desitjos perduts...
Així tu... al final...
Perquè ho has volgut. (x2)
Com una taca ja tènue
Però que no marxa
Mai del tot de la pell...
Com una ombra que es confón
Amb una taca de carbó! (x2)
Aquell mal, aquell mal.
(Aquell mal i prou.
Ell va ser qui em va escolpir amb la forma que ara tinc.
La meva petita silueta
És d’aquell mal el mer efecte).
Aquell mal, aquell mal.
Com una creu que es desdibuixa en la pèrdua de llum d’un vespre
Qualsevol a la ciutat dels morts...
Així algú que voldria tornar. Però ja no hi ha lloc enlloc,
Ja no hi ha lloc enlloc, ja no hi ha lloc enlloc, ja no hi ha lloc enlloc.
|
||||
7. |
Lied 11
04:11
|
|||
|
LIED 11
Sie kommen aus den Bergen,
Sie kommen auf dem Land.
Sie atmen in den Städten,
Die man nicht mehr bauen kann.
Es ist eine wilde Schreierei.
Es ist der Laut des Schweigens.
Keine Antwort, keine Frage, keine Wahl.
Immer so wie wir nicht existiert haben.
Immer so wie unsere Liebe schon gestorben ist.
Die Macht der Scham,
Der Grund dieser Trennung
Bleibt für immer verdeckt
Unter dieser alten Erde,
Die uns immer noch schmeckt
(Die uns immer noch schmeckt).
Immer so wie wir nicht existiert haben.
Immer so wie unsere Liebe schon gestorben ist.
Nicht wahr, nicht grau, nicht mehr dunkel, kein Licht mehr. (x2)
Immer so wie wir nicht existiert haben.
Immer so wie unsere Liebe schon gestorben ist.
|
||||
8. |
||||
9. |
D-Agradant
04:21
|
|||
|
D-AGRADANT
Fas l’olor de la meva suor,
T’he cobert de la meva llavor.
Com una bèstia drogada
Et mous per entre les flassades.
Amb un cap a punt d’explotar,
Emboirat de vapors etílics.
Un cos cansat i ple de crostes.
Em masturbo fins a desmaiar-me...
Mig adormit - mig inconscient,
Balbejo deliris de grandesa
Que no sé articular
Ni en pensament, ni en paraula.
He de témer el càstig i el pecat?
He de ser destruït pel sol pensament de la llibertat?
He de continuar degradant-me
Per saber si existeix límit?
(He de deixar el món ja? O cal que digui demà?). (x3)
He de témer el càstig i el pecat?
He de ser destruït pel sol pensament de la llibertat?
He de continuar degradant-me
Per saber si existeix límit?
|
||||
10. |
||||
|
PARÀBOLA1 (1, 10, 100, 1000)
100 cigarrets després.
1000 ampolles enllà.
El sol ha deixat d’actuar.
Una dutxa lletja,
Una figura sense figura.
Així ets tu, tu, tu i només tu.
Un cor com un pou.
Aquest és el meu.
Deixa de posar ous.
Deixa de menjar peix.
Ni calamars, ni ossos.
Això pertany als morts.
Un cor com un pou.
Aquest és el meu.
El vols? Jo no.
El vols? Jo no, tu no, ja no, tu no, ja no!
Un cor com un pou.
Aquest és el meu.
El vols? Jo no.
El vols? Jo no, tu no, ell no, tu no, ja no!
He parlat amb el doctor.
Li he donat mitja lliçó.
Ell pastilles de 10 milles.
Tu, tu, tu i només tu. (1000, 100, 10, 1).
|
||||
11. |
L'Avi
02:57
|
|||
|
L’AVI (“tu que infectes la ferida”)
Tu que infectes la ferida
Mig ocult,
Entre la gent i les seves ombres.
Tu que malmets la derrota.
Purifiques, dius,
Els teus actes idiotes.
És curiós mirar-te
Quan dissimules
El teu odi mal portat.
No saps ni qui ni a on són (x3).
Tu que parles sempre
D’amics,
I no saps què ni qui, ni a on són, ni a on van, ni on es moren.
Tu que creus que ajudes
Al primer i al segon...
I també al tercer món.
És curiós mirar-te
Com et mous en vida,
Mentre encara respires.
No saps ni qui ni a on són (x3).
És curiós mirar-te
Quan dissimules
El teu odi mal portat.
No saps ni qui ni a on són (x3).
|
||||
12. |
Temps IV
05:03
|
|||
|
TEMPS, part IV
I el temps va i vé, tot misteriós ell.
Vestint de luxe ara, a parracs llavors...
Qui sap com, demà? Quan la pluja torni.
Quan el sol s’hagi d’amagar.
Poc més a dir, tant a viure.
Malgrat tot malgrat la finestra al món
Està entelada i la meva vista cansada.
Trist i melangiós. No desisteixo.
Rera la cortina d’aigua uns ulls ens aguaiten...
Saben què fem, d’on venim, on anem. Uns ulls clars i eterns.
El terra xop com una catifa (-tifa); gotes als vidres, (als) parabrises.
El cel es parteix un cop més: recordatori-constant-del-diluvi-primordial.
Poc més a dir, tant a viure.
Malgrat tot malgrat la finestra al món
Està entelada i la meva vista cansada.
Trist i melangiós. No desisteixo.
En copes de vi i cops de cap
I un cor cot que dol i vol
Jeure a la tarda, dormir i servir.
I copes de vi i cops de cap!
Poc més a dir, tant a viure.
Malgrat tot malgrat la finestra al món
Està entelada i la teva vista (vida) cansada.
Trist i melangiós. No desisteixo en allargar la nit.
|
||||
Casual Barcelona, Spain
CASUAL
Barcelona (Catalonia), 1999 to 2011.
Erickq23, Mon a la Cova, Jordi Du, Ivanhoe (classic line-
up)
Mon a la Cova: vocals, lyrics, add.gtr (1999-2011)
Erickq23 (Èric Palaudàries): guitars, synth, backing vocals, flyer design (1999-2011)
Jordi Du (1999-2006): bass
Ivanhoe (1999-2003): drums
+
Chango (2003-2004)
Pep Tomàs (2004-2005) [D.E.P. 2009]
Jordi Farreras (2006-2011)
Bob No (2007-2011)
... more
Casual recommends:
Nous Republicans EP
by REPLICANTS ANÒNIMS
Lo-fi electro-space-punk-psychedelic-fuzz-rock by Ulf Yong on all instruments and Mon1889 on vocals
go to album
Ex-singer from CASUAL has pursued a solo discography as MON A LA COVA, and has sung with Replicants Anònims (2013-2018) and Kitsch a la Cova (2013-2017)
go to albumIf you like Figura 11, you may also like:
Forgive Yourself
by Publicist UK
Blood Relative is Publicist's latest post-punk salvo from the Forgive Yourself LP, steered by Zachary Lipez's unnerving baritone.
go to album
Gilding The Lily - A Retrospective 1996-2021
by WHISPERS IN THE SHADOW
This retrospective compilation covers the last 25 years of dramatic darkwave from Austrian goth band Whispers in Shadow.
go to album
Soft-Spoken Secrets
by Fake Furs
Aggressive alt-rock with a sense of goth melodrama; this L.A. duo get at the darkness beneath fading glamour.
go to album
Cardiff band Red Telephone can't disguise the pure pop sensibility in their blistering alt-rock songs.
go to album
